Us portem ací a un tros de paradís a l’interior de València, es tracta de Cortes de Pallás, un municipi on existeix un fort arrelament pel tradicionalisme local, com demostren les activitats artesanes de la recol·lecció de la mel, la producció d’oli, els seus vins o la seua particular gastronomia. Les aigües del Rio Jucar o l’Embassament del Taronger i la Presa de Corts atorguen a aquest racó de valència una màgia especial que plena de bellesa cadascun dels seus racons.

Cortes de Pallás, un vertader paradís a l'interior de la província de València

 

Des de València, s’accedeix a través de la A-3 prenent després la CV-425 i posteriorment la CV-428. La sendera de Gran Recorregut GR-7 travessa les seues terres entrant per la Serra Martés i, creuant el poble, ix per un lateral del Queixal de Corts.
Cortes de Pallás és un municipi amb poc més de 1000 habitants. Els incendis o l’aïllament de les seues gents per despreniments de terra  no han restat gens de gentilesa als seus pobladors, que et reben amb els braços oberts. Tal és l’empatia amb els visitants que quan et vas d’allí, t’embarga una sensació molt especial, com si et deixares alguna cosa molt volgut en el lloc, i et promets a tu mateix que no passarà molt temps fins a la pròxima visita.

Vam voler conéixer de primera mà la gastronomia del lloc pel que contactem amb el nostre amic Manel que coneix molt bé el costumisme local. Ens va portar a casa de Fortunato i Lila tots dos amb amb més de 80 anys, que ens van preparar un gaspatxo de pastor, amb carn (el normal és l’elaboració de gaspatxo vidu, sense carn), com a deferència a la visita. Amb farina, sal i aigua van preparar la tosta que hauria de ser un dels ingredients fonamentals d’aquest. Ho van fer a la forma ancestral, torrant la mateixa sobre les brases i aromatitzant-la amb lleus colps de branques de romer fresc. El resultat final va ser espectácular, tota una harmonia d’aromes, sabor i tradició.

Cortes de Pallás, un vertader paradís a l'interior de la província de València
A continuació visitem el forn del Balcó, a càrrec de Jose Manuel, mes conegut pel oncle Richard, on ens van preparar uns pa cremeu-vos amb massa mare espectaculars, a més vam tindre l’oportunitat de gaudir de la colandera (una versió del lloc del famós pastís cristina), la coca de chicharrons, les famoses madalenas, la coca mal feta (versió autòctona de la coca de llanda), pa de bacallà, pa d’olives, pa d’oli d’oliva virgen, empanades i coques amb embotit variats.

Seguim la visita en el Bar de Chema i Eva, persones extraodinariamente afables que ens van delectar amb un arròs d’herbes i un ajoarriero de creïlles. L’arròs estava fantàstic i la versió del lloc del famós ajoarriero també és digne d’esment per aqueixos matisos que reflecteixen cadascun dels seus ingredients. Chema té també un hotel damunt del restaurant amb unes deu habitacions espaioses i amb unes mires meravelloses cap al centre del poble i la muntanya. La seua filla Nerea ens les va ensenyar personalment i quedem fascinats de la tranquil·litat que es respira des dels seus balcons. L’el bar de Chema vam conéixer a Vicente, un apicultor que elabora la mel de forma totalment artesanal, seguint la tradició de cinc generacions, vam tindre l’oportunitat de degustar-la i encara que no som notaris, donem fe de la seua extraordinària qualitat.

Cortes de Pallás, un vertader paradís a l'interior de la província de València

De ahi passem al bar de Miguel i Andrea que amb ajuda de la seua mare María Angeles, ens va preparar un mojete d’aigua (plat molt semblant a la borreta de la Serra de Mariola), amb bacallà, verdures, creïlles i ou i un gaspatxo vidu (esmentat anteriorment). Vam conéixer a Richard que porta la cooperativa del poble on preparen un oli extraordinari. Cooperativa que es pot visitar i aprofitar per a portar aquest tresor gastronòmic. Vam tindre a més l’oportunitat de conéixer a José Emiliano, un altre dels apicultors locals, que aprofiten la gran extensió dels arbustos de romer per a elaborar una mel excepcional i també a Francisco i Maria, dos biòlegs que coneixen a la perfecció la microfauna del lloc i que han recuperat espècies quasi desaparegudes. Ells organitzen excursions per a aquells que desitgen conéixer més a fons tota aquesta riquesa botànica.
Acabem la ronda gastronòmica en el Bar del oncle Fortunato que ara porten els seus fills Maria Eugenia i Oscar els quals ens van explicar un altre dels plats tradicionals del lloc, la famosa Olla de Corts, que com la de Buñol aquesta elaborada a base de carn de porc, fesols pintes xicotetes i arròs. També en aquest bar es poden llogar habitacions per als visitants.

Pels voltants ens trobem amb llebres i perdius en la mateixa carretera i vam poder visionar una rageu de cabres munteses. Per un moment se’ns va oblidar que estàvem en el Segle XXI. Per temps no vam poder realitzar el viatge amb vaixell pel Rio Jucar, una de les seues més famoses rutes fluvials, però en una altra ocasió  ho farem. Ens anem amb molt bones sensacions, repetirem.