1 de cada 3 dones ha patit abusos al llarg de la seua vida. En temps de crisi les xifres augmenten, com es va veure durant la pandèmia de COVID-19 i les recents crisis humanitàries, conflictes i desastres climàtics. Un nou informe d’ONU Dones, basat en dades de 13 països des de la pandèmia, recull que 2 de cada 3 dones van patir alguna forma de violència o coneixien a alguna dona que la patia. Per desgràcia, només 1 de cada 10 va dir que recorreria a la policia a la recerca d’ajuda. Al seu torn, es va arribar a la conclusió que aquestes dones tenen més probabilitats d’enfrontar-se a situacions de pobresa i escassetat d’aliments.
Si bé la violència de gènere és generalitzada, aquesta pot i deu previndre’s. Detindre aquesta violència comença per creure en les supervivents, adoptant enfocaments integrals i inclusius que aborden les causes fonamentals, transformen les normes socials nocives i empoderen a les dones i les xiquetes. Amb serveis essencials en els sectors policial, judicial, sanitari i social, i amb suficient finançament per a la lluita pels drets de les dones, podem posar fi a la violència de gènere.

A fi de sensibilitzar sobre aquesta rellevant xacra, enguany l’ONU promou el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona amb el lema “Pinta el món de taronja: Posem fi a la violència contra les dones JA!”. I és que per a les Nacions Unides, com cada any, el taronja és el color estrela de les nostres campanyes per a representar un futur més brillant i lliure de violència contra dones i xiquetes.
La violència contra dones i xiquetes és una de les violacions dels drets humans més esteses, persistents i devastadores del món actual sobre les quals a penes s’informa a causa de la impunitat de la qual gaudeixen els perpetradors, i el silenci, l’estigmatització i la vergonya que pateixen les víctimes.
En forma general, la violència es manifesta de manera física, sexual i psicològica i inclou:
violència per un company sentimental (violència física, maltractament psicològic, violació conjugal, femicidio);
violència sexual i assetjament (violació, actes sexuals forçats, insinuacions sexuals no desitjades, abús sexual infantil, matrimoni forçat, aguaite, assetjament de carrer, assetjament cibernètic); tràfic d’éssers humans (esclavitud, explotació sexual); mutilació genital, i matrimoni infantil.

Per a major clarificació, la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona emesa per l’Assemblea General de l’ONU en 1993, defineix la violència contra la dona com “tot acte de violència que tinga o puga tindre com a resultat un mal o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada.”
Els efectes psicològics adversos de la violència contra les dones i xiquetes, igual que les conseqüències negatives per a la seua salut sexual i reproductiva, afecten les dones en tota etapa de les seues vides. Per exemple, els desavantatges primerencs en matèria d’educació no sols constitueixen l’obstacle principal per a aconseguir l’escolarització universal i fa complir el dret a l’educació de les xiquetes, després també li restringeix l’accés a l’educació superior a la dona i limita les seues oportunitats d’ocupació.
Encara que totes les dones, a tot arreu del món, poden patir violència de gènere, algunes dones i xiquetes són particularment vulnerables, exemple d’elles són les xiquetes i les dones més majors, les dones que s’identifiquen com a lesbianes, bisexuals, transgènere o intersex, les migrants i refugiades, les de pobles indígenes o minories ètniques, o dones i xiquetes que viuen amb el VIH i discapacitats, i aquelles en crisis humanitàries.