La parròquia levantinista es va emportar una mala sensació del seu equip. Si la setmana passada dió mostres de recuperació empatant amb tot un Atletico de Madrid en el dìa de hui va tornar a ser un equip sense arpa, fallón en defensa i sense idees per a escometre la porteria rival.
Un rival directe com el Granada no podia anar-se a priori amb els punts del Ciutat de València, però la veritat és que a l’equip andalús li va eixir el millor partit dels dotze disputats fins al moment, en part a l’escassa oposici rival. El Granada se situa amb onze punts en el lloc número 14 de la classificació i a cinc punts de l’equip granota que té 6 punts empatat amb el Getafe que tanca la clasifiació.
El joc del llevant convida a la reflexió amb 12 partits disputats i sis empats i sis derrotes. La qüestió és que la possessió va ser bastant parella amb un 47% del Llevant i un 53% del Granada, fins i tot els tirs a porta 12 de cada equip, excepte els quals es van efectuar entre els tres pals que van afavorir a l’equip visitant per 6 trets a tres, però els mals resultat collits en el tram que portem de lliga va ser una llosa per a l’equip local que va tindre centellejos però no va aconseguir consolidar la seua posició en el camp i a més el Granada va tindre el seu dia aprofitant els errors del rival. Una altra qüestió a ressaltar va ser l’afició, divorciat hui clarament amb el seu equip i laurean a l’equip rival amb «olés» quan tocava la pilota, la qual cosa va posar la guinda en el joc de l’equip local. Si això cal tirar-ho avant no pot haver-hi aquesta desconnexió entre equip i afició.
Amb el gol de Germán en contra en el minut 8, els granotas van intentar repel·lir el resultat però es van topar amb una fèrria defensa que desbaratava qualsevol ocasió i a més deixaven la seua saga a espensas del rival que entrava en els seus dominis a plaer. Luis Suarez establia el 0-2 en el minut 38 i així acabava el primer temps. En el minut 69 Portes engrossia el marcador amb el 0-3 i ací es va acabar el partit, els minuts restants van sobrar.
Els homes de Javier Pereira no aconsegueixen alçar el vol, els bons resultats esperats amb la destitució de Paco López tampoc arriben i així és molt difícil traure l’equip avant. Es troba a faltar una major organització en defensa, un equip més unit en les seues tres línies i alegria i dinamisme en el joc que porte a remetre aquesta trista situació.