Hui ha obert les seues portes Fitruf, la Fira monogràfica de la tòfona negra de Sarrión (Terol) que compleix enguany el seu vint aniversari. L’acte ha comptat amb la presència d’autoritats locals i autonòmiques encapçalades pel Vicepresident del Govern d’Aragó, Sr. Arturo Aliaga.

Més de quaranta empreses entre conreadors, productors, serveis de reg o botigues de productes gurmet participen en aquesta edició que té la seua seu en aquesta localitat turolense que s’erigeix com  la més important de la Comarca  amb  15 planteristes, 3 empreses de reg 6 empreses de substrat per a l’obtenció de tòfones, 8 empreses agrícoles de treballs forestals i 4 empreses de clos. Xifres que van “in crescendo” cada any.

Arturo Aliaga comentava en la inauguració…”que els regs que demandaven els productors ja estan en marxa, la qual cosa millorarà notablement els seus cultius. Va posar l’accent al fet que des del Govern d’Aragó han aconseguit donar-li més visibilitat a aquest producte gràcies a la gestió per a ser present a  Madrid Fusió i a programes de televisió com a Màster Xef”…  va continuar dient “Que el seu desig seria que els que comercialitzen les tòfones en els mercats europeus anaren residents d’Aragó i no d’altres països veïns que venen a comprar-la a aquesta Comunitat. També va mostrar el seu reconeixement a la resistència dels truficultores i va celebrar la seua capacitat per a adaptar-se a totes les vicissituds i al seu esforç de continuar invertint en les seues plantacions per a aconseguir millor producció i major qualitat”. Per a finalitzar va dir que “cal creure en els recursos propis per al creixement exponencial de la Comarca,  i va posar com a exemple: els ingressos obtinguts dels turistes gràcies als esports de neu, a la cuina amb la tòfona i les estreles Michelín que han rebut els restaurants de l’Autonomia”.

Algunes de les empreses que participen són: Fruits de la Terra (674 463 929), Caviar Shop, Formatges Gallega Gaia,  Casa Silvina, Valbotruf (686270880), Es Trufma (626344954) Tòfones el Rollal (600670807), Carnisseria Ramón López, Menges de la Terra, Estrella de Jabalambre (978781921) totes elles amb botiga en línia per a la venda de tòfones.

 

Programa de FITRUF

El programa per a demà diumenge i el dilluns és el següent:

Domingo dia 5

10´00 h Obertura del recinte firal al publique en general.

10:00h. Conferència sobre “Tòfona negra, molt més que una aroma”, en edifici multiusos de C/ Molino, núm. 8. A càrrec de Sr. Raúl Igual Ibañez. Propietari Restaurant Yain (des de 2007), Professor Escola d’Hostaleria i Turisme de Terol (des de 2016) i Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Gastronomia Aragonesa

12:00h. Conferència sobre “Últims avanços en els estudis de plagues de la truficultura” en en edifici multiusos de C/ Molino, núm. 8. A càrrec de Dñª María Martín Santafé  Doctora Enginyera forestal per la Universitat de Saragossa. Des de 2009 contractada pel Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària del Govern d’Aragó (CITA), i desenvolupant en l’actualitat les investigacions des del Centre d’Innovació en Bioeconomía Rural de Terol (CIBR). En aquesta etapa ha desenvolupat treballs relacionats principalment amb el cultiu de tòfones i gestió de plantacions, especialitzant-se en l’estudi de la biologia i control d’agents nocius en truficultura.

12´00h Fi del termini d’inscripcions en al VII concurs de gossos truferos en categoria infantil (fins a 14 anys). Places limitades

12´30 h. Presentació i VII Concurs infantil de gossos truferos, en el camp annex al recinte firal.

13´00 h  Finalitza termini de recepció de tòfones al concurs de la tòfona de mes pes i major qualitat.

16.00 h. Exhibició de cerca de tòfona amb senglar

19´00 h. Subhasta de les tòfones guanyadores del concurs. Els diners recaptats s’assignara per a fins benèfics.

20.00 h. Fi de termini per a inscripcions en el concurs de gossos truferos per a majors. Places limitades.

20.00 h. Tancament del recinte firal

22´00 h. Sopa degustació de productes trufados,

Dilluns dia 6

10.00 h. Obertura del Recinte Firal al públic en general.

11:30h. Presentació de gossos truferos participants en el concurs en el camp annex al recinte firal habilitat a aquest efecte.

12:00h. XIX Concurs demostració de gossos truferos, en el camp annex al recinte firal.

12.30 h  Concurs de gastronomia. Presentació de plats trufats

13´00 h. Degustació de plats trufats pel jurat i qualificació d’aquests

14:00h. Lliurament de premis dels diferents concursos

Seguidament, Acte de clausura de la fira

16:00h Tancament del Recinte Firal al públic en general  i desmuntatges d’Estand

 

La tòfona a Aragó

La tòfona suposa una important injecció econòmica per a Aragó, generant més de 800 llocs de treball directe del qual viuen més de 150 famílies. Indirectament també es veuen afectats nombrosíssims establiments de restauració que preparen part de les seues cartes amb aquest fong, la qual cosa fa la seua oferta gastronòmica molt atractiva per als turistes que es deixen a Aragó un capital important. Les tendisques gurmet que venen productes derivats de la tòfona també són una altra de les parcel·les a tindre en compte, moltes d’elles amb recursos de venda en línia que aconsegueixen progressivament arribar a més clients. I cal no oblidar el turisme de truficultura, amb tallers i recorreguts per les zones truferas que també tenen una gran demanda.

La truficultura és una activitat que està creixent considerablement a Aragó, situant-la com la principal regió exportadora de tòfona negra del món. Aquesta productivitat es dona en zones molt exclusives que al seu torn pateixen des de fa anys d’un procés de despoblació sever. Les més significatives són les  Comarques de Gúdar Javalambre, Maestrazgo, Matarraña i Vall del Jiloca i Daroca. La tòfona s’ha convertit en una font de riquesa i d’ocupació és aquestes zones que contribueix a pal·liar aquesta despoblació.

En Comunitat d’Aragó es donen els factors necessaris i idonis perquè es produïsquen les millors tòfones del món de manera que en cap altre lloc s’obté la mateixa qualitat que en aquesta terra. Això fa aquesta tòfona estiga catalogada com la millor tòfona negra del món.

Com es produeix la tòfona

La tòfona és un fong que es produeix sota terra en simbiosi amb una planta hoste, com la carrasca (Quercus ilex) Roure o rebrioix (Quercus Faginea) Coscojo (Qerecus cocifera), Avellaner, (Corylus avelana). Aquests arbres durant la seua vida li proporcionen a la tòfona els nutrients necessaris per a la seua proliferació. Aquest procés simbiòtic aporta al fong hidrats de carboni produïts per la fotosíntesi mentre que l’arbre hoste rep a canvi aigua i minerals de la tòfona.

S’estima uns 8 a 10 anys (depenent dels factors climatològics) des que es planta la planta hoste fins que es recullen les primeres tòfones. Hi ha diverses espècies d’aquest fong de manera que es poden diferenciar uns 50 tipus de tòfones diferents.

La Tòfona Melanosporum és molt demandada en l’alta cuina de tot el món i en la indústria francesa, que processa milers de tones La truficultura és una activitat que es dona exclusivament en determinades zones. Perquè es produïsquen les tòfones és necessari que es donen uns factors concrets sòls calcaris i climes de tipus mediterrani continental amb sequera estival, atenuada per fenòmens tempestuosos aïllats.

Ateses les estacions de l’any, a la primavera es produeix la germinació de les espores, expansió del miceli i una gran activitat metabòlica de les micorrizes. A l’estiu existeix una formació de les primeres tòfones i un engruiximent d’aquestes. A la tardor les tòfones adquireixen la grandària i formes definitives; mentre que a l’hivern madura la tòfona i es recol·lecta entre novembre i març Fins a 1950-1960 pràcticament es desconeixia l’existència d’aquest fong al nostre País. Va ser llavors quan a França es produeix una disminució dràstica de la recol·lecció de Tòfona silvestre, que es recol·lectava en la muntanya (Perales, 2017). A causa d’aquesta enorme disminució de la producció de tòfona negra van començar a explotar aquest producte francesos i italians a Espanya, amb experiència en la recol·lecció de tòfones, buscant així nous llocs on obtindre aquest fong.

Des de 1960 van dur a terme aquesta activitat els recol·lectors estrangers, que s’acostaven cada hivern a Pobles de Terol, Saragossa I Sòria a recol·lectar les tòfones que eixien en aquestes muntanyes públiques, amb total desconeixement de la població local, la qual cosa, permetia a aquests recol·lectors, emportar-se un preuat tresor que els veïns no sabien que tenien. No obstant això, a poc a poc van començar a descobrir de què es tractava l’activitat d’aquests estrangers que s’acostaven a aquestes xicotetes localitats.

La producció de tòfona a la comarca Gúdar-Javalambre ha suposat un fort impuls socioeconòmic en el territori, ha generat una nova línia de sostenibilitat a la regió, ajudant a l’establiment de la població al voltant del cultiu més rendible en la seua agricultura. Sarrión és la localitat on actualment es concentren la majoria de les empreses relacionada amb aquest sector.

Els principals mercats de tòfona a nivell espanyol són l’Estació de Mora de Rubielos i Sarrión a Terol, Graus a Osca, Vic a Barcelona, Molina de Aragón a Guadalajara, i Morella a Castelló.

Durant 2017 Espanya va augmentar l’exportació de tòfona fresca nacional i el sector va generar un impacte econòmic superior als 11 milions d’euros (29% del total a Terol). El principal país receptor va ser França amb el 50% de les exportacions de tòfona fresca, seguit d’Itàlia amb el 18% i els Estats Units amb el 17%. A més, les exportacions a aquests 3 mercats principals van augmentar un 37%, 28% i 90% respectivament en relació amb el mateix període de l’any anterior.

Redactor: Antonio Serrano

Datos estadísticos:  Jaime Gómez LLopis