La Calderona és un enclavament muntanyenc natural. Es pot visitar des de València en direcció Bétera-Nàquera-Serra, visitar aquest últim poble que té diverses opcions turístiques i posteriorment acudir a algun dels seus miradors més coneguts com és e del Garbí. Es proposa una excursió per Serra (opcions a continuació) o acostar-se directament al vessant de la Serra per a realitzar una de les seues múltiples rutes de senderisme.

Es Castell de Serra
Es Castell és una fortalesa d’origen àrab de reduïdes dimensions construïda al voltant del Segle XI, i que se situa en un monticle a un quilòmetre de la població que li dona el seu nom, des d’on es dominava la vall del Túria i l’accés a la Serra Calderona. El rei moro Yahía Al-Quadir, destronat del regne de Toledo pels castellans, va ser ajudat per aquests en la seua pretensió d’ocupar el tron del regne de València. Amb tal motiu, l’any 1086 es va establir al Castell de Serra, al costat de les tropes del seu aliat, el castellà Álvar Fáñez, parent del Cid. A Serra li van ser entregades a Yahia les claus de la ciutat de València, que va arribar a governar, encara que va ser prompte destronat pels seus opositors. Pocs anys més tard, el Cid va arrabassar de nou la ciutat de València als musulmans, posseint-la com a Senyoriu oferit a la corona castellana. El mateix Cid va prendre també Serra (Axaraf) i la va tindre sotmesa, cobrant-li tributs durant els anys que va durar el seu senyoriu valencià. De les dades que recull el Llibre del Repartiment, s’infereix que fins al segle XIII, del districte musulmà del Castell de Serra (o Axerra) van dependre tant la vila de Serra (emmurallada, i jalonada per la Torre del Senyor), com les alqueries de Ria, Armell, Nàquera, Lullén i potser alguna altra. No obstant això, després de la conquesta i fundació del regne cristià de València, pel rei Jaume I, Nàquera seria donada a Gil d’Atrosillo i Lullén (vall de Portaceli) al cavaller Gil de Rada. Mentrestant, el castell i la vila de Serra, amb les seues altres alqueries (Ria i Armell), i amb els seus forns i molins, serien entregats a Gauterio Romano. Aquesta fortalesa, que no estava destinada a acollir a població civil, pertanyia al sistema defensiu del nord de València, juntament amb els castells de Nàquera i el d’Olocau.

Església de La nostra Senyora dels Àngels
L’advocació de Reina dels Àngels, que s’honra a la Santíssima Verge al nostre poble, data de la conquesta d’aquestes terres per les tropes del Rei Jaume I d’Aragó en 1238. La Confraria va ser erigida canònicament com a tal el 22 de Febrer de 1676 pel papa Climent X. La Santa Creuada va dictar suspensió a les indulgències concedides a la Confraria. L’Arquebisbe real i Comissari de la Santa Creuada va alçar aquesta suspensió validant de nova la concessió papal. Es va fer pública la seua erecció el 22 de Juliol de 1683.
La confraria té com a objectiu fonamental propagar, difondre i acréixer la devoció a la Santíssima Verge en l’advocació de Ntra. Sra. dels Àngels. A tal fi es va encaminar des dels seus orígens i el poble la va triar per Patrona i titular de la Parròquia. Per això va ser coronada canònicament el dia 22 d’agost de 1954 per monsenyor Dr. Sr. Jacinto Argaya Goicoechea, en representació del Sr. Arquebisbe de València, en aquell temps monsenyor. Dr. Sr. Marcelino Olaechea i Loizaga. Amb tal fi es va adaptar l’antic transagrario per a convertir-ho en Cambril de tan excelsa Reina en 1981. L’erecció canònica de la confraria comporta uns beneficis al costat d’uns drets i uns deures dels confrares i, al costat d’ells, estan els objectius pastorals concrets. La confraria es regeix per uns estatuts que han sigut aprovats en data del 5 de desembre de 2008. La confraria compta amb una junta directiva, els càrrecs de la qual es renoven cada quatre anys, i unes zeladores. Aquesta junta directiva és l’encarregada de nomenar cada any les que organitzen els actes de la festivitat de la Verge, les denominades «clavariesas».

La Torre del Senyor de la Vila
La Torre del Senyor de la Vila és una torre d’origen islàmic del segle XI, en els seus orígens era també una torre sentinella, però amb el pas del temps, el senyor de la vila va traslladar la seua residència del castell a la torre d’aquesta manera va quedar inclosa dins de la “Casa Palacio del Senyor de la Vila». El perfil és lleugerament trapezoidal, amb xicotets buits i merlets com a acabaments. La vigilància des d’aquests enclavaments estratègics corresponia a la necessitat d’observar i alertar davant qualsevol eventualitat.

Mirador del Garbí

El Garbí és un famós mirador de la Comunitat Valenciana, ascendeix des de l’acabe municipal de Segart a la comarca del Camp de Morvedre. El Garbí és una de les tantes meravelles que amaga el Parc Natural de la Serra Calderona. Les vistes des del Garbi són impressionants, la Serra de Irta, Oropesa, El Port de Sagunt i com a fons el Mediterrani. En dies clars es poden veure les els Columbrets

Establiments amb gastronomia autòctona hi ha varis i els restaurants amb paella de llenya existeixen dues que elaboren uns magnífics arrossos, Restaurant Chaparral  i Bar La Garrofera